http://www.unamadecontes.cat/demo/show_video/98
La bruixa coloraina:Vet aquí que una vegada hi havia un país on tot era negre i gris: el cel, la
muntanya, l’herba, el sol i la flor.
I tots estaven tristos, molt tristos... fins que un dia va passar per allà una
bruixa que es deia... BRUIXA COLORAINA, perquè era la bruixa del color.
Portava una bosseta plena de sorra; però no era una sorra normal, eramàgica: els granets eren de tots els colors. N’hihavia de grocs, vermells,
marrons, verds i blaus.
En veure aquest país, la bruixa va dir:
-Oh, què trist! On és el color?
I tots
-Oh, què trist! On és el color?
I tots
li van explicar: -És el país del negre i del gris. Això és molt trist...
Llavors el cel va dir:
- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.
I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:
- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets blau!
Llavors la muntanya va dir:
- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.
I la bruixa, traien sorra de la bosseta va dir: .
- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets marró!
Llavors l’herba va dir:
- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.
I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:
- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets verda!
Llavors el sol va dir:
- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.
I la bruixa, traient sorra de la bosseta va dir:
- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets groc!
Llavors la flor va dir:
- BRUIXA COLORAINA, DÓNA’M EL COLOR, QUE VULL SER FELIÇ.
I la bruixa, traien sorra de la bosseta va dir:
- D’acord! CUA DE GOS, PELL DE DRAGÓ, PAF! Té el color! Ja ets vermella!
I que n’estaven de contents! Aquell país del negre i del gris es va
convertir en el país dels colors.
La Bruixa Coloraina, que ja feia tard per anar a voltar món, es va
acomiadar dels seus nous amics i es va adonar que mai més no estarien
tristos. Gràcies a la seva màgia serien feliços per sempre més.
acomiadar dels seus nous amics i es va adonar que mai més no estarien
tristos. Gràcies a la seva màgia serien feliços per sempre més.
No em digueu mai més “ conillet “:
Fa molt i molt de temps en un poble de la muntanya, hi vivia un conill molt eixerit. Tenia molts amics però no era del tot feliç, ja que sempre li deien “conillet “ i ell volia que li diguessin pel nom com els altres companys, es deia Joan Pastanaga.
Va anar a veure l’avi i aquest li va dir que li deien així perquè era petit i molt suau i que quan creixés ja no li dirien més. Però malauradament no va ser així, cansat d’aguantar més la situació va decidir que es convertiria en un conill dolent perquè així el respectarien més. Dit i fet va començar a fer dolenteries i una dia va atracar un banc, ell no els volia per res els diners només volia fer coses dolentes perquè el respectessin. Al cap d’una estona va sentir la policia com arribava i va fugir cames ajudeu-me, finalment però, el van enxampar. El van tancar a la presó juntament amb un altre conill, en Joaquim Rave que era allà perquè havia matat a un caçador. En la conversació el Joan es va enfadar molt perquè el Joaquim li havia dit “conillet” quan ell era molt més baixet, finalment però van acabar sent amics i van fugir de la presó. Van buscar un lloc segur, a casa l’avi del Joan. Un cop arribat a casa l’avi, el Joan li va explicar tota l’historia i com aquell conill tan baixet li havia dit “ conillet “ a ell, l’avi que era un home molt savi li va dir que s’havia d’acceptar tal i com era i que no fes cas del que li deia la gent que fent això si que seria feliç.
Fa molt i molt de temps en un poble de la muntanya, hi vivia un conill molt eixerit. Tenia molts amics però no era del tot feliç, ja que sempre li deien “conillet “ i ell volia que li diguessin pel nom com els altres companys, es deia Joan Pastanaga.
Va anar a veure l’avi i aquest li va dir que li deien així perquè era petit i molt suau i que quan creixés ja no li dirien més. Però malauradament no va ser així, cansat d’aguantar més la situació va decidir que es convertiria en un conill dolent perquè així el respectarien més. Dit i fet va començar a fer dolenteries i una dia va atracar un banc, ell no els volia per res els diners només volia fer coses dolentes perquè el respectessin. Al cap d’una estona va sentir la policia com arribava i va fugir cames ajudeu-me, finalment però, el van enxampar. El van tancar a la presó juntament amb un altre conill, en Joaquim Rave que era allà perquè havia matat a un caçador. En la conversació el Joan es va enfadar molt perquè el Joaquim li havia dit “conillet” quan ell era molt més baixet, finalment però van acabar sent amics i van fugir de la presó. Van buscar un lloc segur, a casa l’avi del Joan. Un cop arribat a casa l’avi, el Joan li va explicar tota l’historia i com aquell conill tan baixet li havia dit “ conillet “ a ell, l’avi que era un home molt savi li va dir que s’havia d’acceptar tal i com era i que no fes cas del que li deia la gent que fent això si que seria feliç.
I conillet explicat, conte contat !
